El 1964, una dona va morir a Nova York davant de 37 testimonis. O això diu el New York Times. A través del cas Kitty Genovese, l’obra mostra com un mateix cadàver pot servir per justificar la inacció i la invasió. I com aquest mecanisme continua actiu. Però també hi ha altres veus. Persones que han viscut la guerra des de dins. I que també expliquen la seva versió. I malgrat tots aquests relats, com es continua?

Què és un cadàver? és una peça teatral fragmentada que reflexiona sobre la guerra des del que és íntim i quotidià. L’obra no parla d’un sol conflicte armat, sinó de moltes guerres: les de la història i les del present. A través de múltiples escenes i veus, es construeix una mirada crítica, poètica i incòmoda al voltant d’una pregunta central: qui construeix els relats sobre la guerra i la violència, per què i per a qui? La dramatúrgia s’ha nodrit d’entrevistes realitzades a testimonis directes de la guerra d’Ucraïna, refugiats sirians, exmilitars i persones afectades per conflictes a l’Afganistan, així com de les cròniques i reportatges del periodista i reporter de guerra Plàcid Garcia-Planas, font essencial d’inspiració. El pensament de Rutger Bregman — la seva defensa que la tendència natural dels humans és cooperar, confiar i cuidar-nos — travessa l’obra com a pregunta i com a horitzó. L’obra es construeix en tres actes. El primer qüestiona els relats mediàtics i polítics que hem construït al voltant de la violència, partint del cas Kitty Genovese. El segon dona espai a les veus de qui ha viscut la guerra de primera mà — experiències que no expliquen, sinó que confronten. El tercer explora l’esperança no com a consol sinó com a lluita, i la diferència entre empatia i compassió com a eines polítiques.

Espectacle guanyador de la Beca Barcelona Crea – Eòlia Fundació Miranda 2025 amb el suport d‘ICUB i l’Ajuntament de Barcelona